Totes les empreses tenen l’obligació d’elaborar i implantar un Pla de Desconnexió Digital, realitzant principalment accions de formació i sensibilització, amb el compromís de fomentar un ús raonable i impulsar una cultura adequada sobre la utilització de les noves tecnologies, d’acord amb la normativa aplicable:

  • Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de
    la Llei de l’Estatut dels treballadors
  • Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i
    garantia dels drets digitals
  • Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distància

Dret a la desconnexió digital

El dret a la desconnexió digital fora de l’horari de treball es conceptua com la limitació a l’ús de les tecnologies de la comunicació per a garantir fora del temps de treball legal establert, el respecte del temps de descans, permisos i vacances de les persones treballadores, així com la seva intimitat personal i familiar.

D’acord en el marc sancionador de la LISOS, en matèria de desconnexió digital, la infracció pot ser greu o molt greu, en funció del tipus d’incompliment:

  • Una infracció greu comporta una sanció de 751 a 7.500 €

 

  • Una infracció molt greu comporta una sanció d’entre 7.501 a 225.018 €

ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible)

El dret a la desconnexió digital està vinculat directament amb la salut mental de les persones treballadores, que han de poder separar la seva vida laboral de la personal, igual que aprofitar-se de les noves tecnologies per a millorar la conciliació. Parlem llavors que aquests drets tenen impacte en dos ODS concrets:

  • ODS 3 de salut i benestar, per vetllar perquè totes les persones treballadores puguin desconnectar del seu àmbit professional

 

  • ODS 5 d’igualtat de gènere, en relació al foment del teletreball i altres aspectes relatius a conciliació a través de tecnologies